L'EPIGENÈTICA : L’epigenètica són marques químiques que s’afegeixen al material genètic i en permeten una activitat correcta. L’exemple més típic, per entendre-ho, seria el dels bessons monozigòtics: tenen el mateix ADN però poden ser diferents i, sobretot, tenir malalties diferents. Com és possible, si disposen del mateix material genètic? Doncs perquè, tot i que comparteixen l’ADN, a cada individu es regula d’una manera determinada. Un altre exemple es dóna amb la clonació d’animals. Quan un animal clonat creix, no és idèntic a l’animal del qual prové el material genètic que se li ha transferit. I això passa per la mateixa raó: l’ADN és igual, però no la seva regulació.
Els principals mecanismes que hi ha al darrere dels fenòmens epigenètics són la modulació de la modificació de les histones (vegeu figura) (mitjançant l'acetilació, la fosforilació i la metilació), que determina com està estructurat el ADN en el nucli cel·lular, i la modificació covalent de la pròpia molècula d'ADN per metilació. A continuació s'explicarà què volen dir aquests mecanismes, seguint el resum presentat per Eric J. Nestler.[5]
L'ADN dintre del nucli cel·lular s'enrotlla al voltant d'uns grups de proteïnes anomenades histones. Els "grumolls" d'histones amb l'ADN enrotllat es compacten per formar els cromosomes. Aquest mecanisme, a part d'endreçar el ADN, també ajuda a regular l'expressió del gens. Si el "grumoll" d'histones és molt compacte, els gens que contenen no es poden expressar i no sintetitzen proteïnes (vegeu figura). Els gens de les zones compactades estan inactius, ja que la maquinària que permet la síntesi de proteïnes a partir del gen no pot accedir-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada